Rosa Gamiz, Sant Iscle de Vallalta

Entrevistem a Rosa Gamiz, actriu de Sant Iscle de Vallalta

Estem envoltades de natura, què és aquest indret?

Estem a la Riera de la Vallalta a tocar del Parc dels Vegetals. És un indret que estimo molt i que em porta molts records perquè hi venia sovint quan el meu fill era petit i jo havia d'estudiar per la meva feina. Seia aquí en un banc o en un raconet mentre el nen jugava... m'hi vaig passar moltes hores. És un espai molt agradable, molt tranquil i que està molt ben arreglat. El Parc dels Vegetals formava part dels terrenys de l'església i li van posar aquest nom, "dels vegetals", perquè aquí al poble hi havia vàries famílies amb cognoms de fruites i verdures que es van associar i que es trobaven aquí. De fet, aquest espai continua sent un lloc de trobada dels veïns de Sant Iscle.

Les rieres són una cosa tan consubstancial al Maresme, oi?

I tant. Aquesta Riera de la Vallalta passa per Sant Iscle i Sant Cebrià, i per això aquests dos pobles en porten el cognom. Però mai hi ha baixat massa aigua; quan alguns dies ha plogut molt seguit llavors sí que corre una miqueta, però per norma general està seca. A altres pobles del Maresme, com Mataró o Arenys de Mar, les Rieres estan completament urbanitzades i en són l'eix central de la vida dels pobles, però aquí no, aquí encara és un espai molt verd i frondós.

Em deies que aquest és un punt de trobada per la gent del poble...

Sí, aquí al Parc dels Vegetals se celebren dues fires molt maques que són un espai de trobada important per la gent de Sant Iscle que moltes vegades viu disseminada i no té oportunitat de trobar-se molt sovint. Durant les fires i també per la festa major tots venim a parar aquí mateix i és un bon moment per "fer poble". A la tardor hi ha la Fira del Bolet i a la primavera la Fira de la Maduixa, a les que també acudeix molta gent dels pobles del voltant. Totes dues són fires gastronòmiques, amb venda d'artesans, activitats culturals i en el nostre cas, amb actuacions del grup de percussió de Sant Iscle, que és molt dinàmic i actiu.

Hi teniu un teatre a Sant Iscle...

Malgrat que som un poble de només 1.400 habitants, som molt "teatrers" i sí, tenim un teatret molt maco -li diem el Casal- on s'organitzen moltes coses. Jo aquí havia fet molts tallers amb nens; els dissabtes a la tarda tenia dos o tres grups i fins i tot assajàvem els dies de cada dia. És maco perquè d'ençà que vaig arribar he estat lligada a la vida teatral del poble i molts d'aquells nens amb qui vaig fer tallers ara són grans i han format una família.

Això no obstant, abans que jo vingués ja hi havia grups de teatre aquí, eh? El teatre és una tradició de Sant Iscle. De fet, actualment hi ha un  grup de teatre de grans i ara estan reactivant un altre cop els grups pels nens.

Aquí a Sant Iscle què no et pots perdre?

A Sant Iscle li diuen "La Porta del Montnegre" i des del poble hi ha moltes rutes que hi arriben. Als qui els agradi caminar jo recomanaria fer primer una volteta pel nucli vell del poble -que és molt petit però amb algunes cases antigues molt maques- i després pujar a l'ermita de Salut i a Dones d'Aigua. L'ermita de la Salut és una capella molt petiteta que està al mig del bosc i el dia de la Mare de Déu de la Salut, a l'agost, la gent del poble li puja rams de flors. I una mica més enllà està el Dones d'Aigua, que és una casa senyorial del segle XVI (Ca l'Oller) voltada d'un parc preciós amb un llac. Avui l'indret és un centre budista amb una comunitat resident on es fan retirs. Tot plegat fa que la ruta sigui molt bonica.

Qui eren les dones d'aigua?

Les dones d'aigua són una figura de la mitologia catalana i segons una llegenda antiga, aquí a Sant Iscle, la seva presència està lligada al gorg de Ca l'Oller. Aquestes fades que van encisar un noi del poble que s'havia perdut pel bosc i el van dur a la seva cova on ningú mai va saber què va passar perquè ell va perdre la memòria.

---

---